[Actualització: 29.4.2021]
Professor de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Foguet i Boreu (Linyola, Pla d'Urgell, 1971) és doctor en Filologia Catalana per aquesta universitat, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l’Institut del Teatre i en El Segle XX a Debat per la Universitat de Barcelona, i màster universitari en Història de Catalunya per la UAB.
Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) [1999], Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, Premi Crítica de "Serra d’Or" de Recerca en Humanitats 2006). Sobre aquest mateix tema, va comissariar l’exposició Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939), produïda pel Memorial Democràtic el 2008, i en va editar i coordinar el catàleg corresponent. En relació amb el mateix període, ha tingut cura també de les antologies Teatre de guerra i revolució de Joan Oliver (1999), Teatre de guerra i revolució (1936-1939). Antologia de peces curtes (2005), i La revolució cívica. Articles de "La Publicitat" (1937-1939), de Domènec Guansé (2008).
Darrerament, ha publicat El teatro catalán en el exilio republicano de 1939 (2016), Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) (2018), i, amb Sharon G. Feldman, Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme (2016).
També ha tingut cura del pròleg i l'edició de Diaris (1969-1972) de Ricard Salvat (2017). Amb Montserrat Bacardí, ha editat Diari (1922) de Rafael Tasis (2017), Ombres entre tenebres de Manuel Valldeperes (2017), Vigència de Manuel de Pedrolo (2018) i Teresa Pàmies, política, memòria i literatura (2020); amb Eusebi Ayensa, de De viva veu de Maria Àngels Anglada (2017) i Rellegir Maria Àngels Anglada (2020); amb Montserrat Corretger, L'exili perdurable. Epistolari selecte de Domènec Guansé (2019) i La magnitud de l'esforç. Epistolari de la represa (2019), d'Odó Hurtado i Rafael Tasis; amb Manuel Aznar Soler, Epistolario de Margarida Xirgu (2019); amb Olívia Gassol, L'humor constructiu. Vindicació de La Colla de Sabadell (2020), i amb Aïda Ayats, En primera persona. Entrevistes i declaracions públiques, de Margarida Xirgu (2020) i La dramatúrgia catalana al segle XXI, balanç crític (2021).
En l’àmbit del gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, Premi Crítica de "Serra d’Or" de Biografia 2004); El gran Borràs. Retrat d’un actor, amb Isabel Graña (2007), i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Ha tingut cura de l’edició de la peça teatral Vendaval, d’Odó Hurtado (2014) i de l’epistolari Estrictament confidencial, de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014). Així mateix, ha estat co-curador de diverses obres de Juli Vallmitjana, Rafael Tasis, Domènec Guansé i Maria Àngels Anglada, i també de volums d'actes i miscel·lanis.
Ha estat coordinador i coautor del manual universitari La representació teatral (2003) i coautor, amb Núria Santamaria, de La literatura dramàtica (2009). Amb Margarida Casacuberta, Enric Gallén i Miquel M. Gibert, ha tingut cura de l’edició d’El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Del Modernisme a la Guerra Civil (2011). Codirigeix, amb Miquel M. Gibert, des del volum 7 (21 de l'Obra Completa), l'edició crítica del Teatre de Josep Maria de Sagarra que publica Edicions 3i4.
Del 2004 al 2010, va coordinar, amb Mireia Sopena, el projecte Argumenta, una col·lecció d’assaig editada per El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú.
Ha format part del consell de redacció d’El Pou de Lletres i El Contemporani, i ha escrit diversos articles sobre història del teatre català a Serra d’Or, Revista de Catalunya, Els Marges, L’Avenç, Assaig de Teatre, Catalan Review, Pausa, Estudis Romànics, Llengua & Literatura, Franquisme & Transició, L'Espill, entre d’altres.
Com a crític teatral, ha col·laborat en el suplement de "Cultura" de l’Avui (1999-2003), la revista Assaig de Teatre (2004-2009), el "Quadern" del diari El País (2007-2017) i el setmanari El Temps (2015-2020).
Pertany al Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB) i també al Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UAB). És membre de les comissions Científica i Executiva del Projecte de Recerca en Arts Escèniques Catalanes, impulsat per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estat coordinador del Grup de Recerca en Arts Escèniques, grup emergent reconegut i finançat per l’AGAUR (2009 SGR 1034), de la UAB (2009-2013). Va ser membre del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC-UAB, 1995-2009 i 2013-2016) i del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID, 2009-2017).
Ha estat coordinador del Màster Universitari en Estudis Teatrals (UAB, ITB, UPF i UPC) durant els anys 2008-2011 i 2013-2020; de la titulació de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (2005-2008 i 2011-2013), i de la Unitat de Lletres del Departament de Filologia de la UAB (2011-2017).
És membre del consell editor dels Diaris de Ricard Salvat (Edicions de la Universitat de Barcelona); del comitè editorial de la col·lecció "Patrimoni Literari" (Servei de Publicacions de la URV); del comitè assessor de Llengua & Literatura (SCLL-IEC), de Talía. Revista de Estudios Teatrales (Universidad Complutense de Madrid) i de la Miscel·lània del CERE, i del comitè científic de Mascançà.
